El centre i la perifèria de la llengua catalana als llibres d’estil: Catalunya i les Illes Balears
Aquest article vol analitzar fins a quin punt la política lingüística de l’Estat, amb l’espanyol com a única llengua oficial, afecta el contínuum lingüístic català en les propostes prescrites en els llibres d’estil per als mitjans de comunicació de les televisions autonòmiques de Catalunya i de les...
Gespeichert in:
| Veröffentlicht in: | Revista de llengua i dret H. 73; S. 69 - 81 |
|---|---|
| 1. Verfasser: | |
| Format: | Journal Article |
| Sprache: | Aragonesisch Katalanisch |
| Veröffentlicht: |
Barcelona
Revista de Llengua i Dret
01.06.2020
Escola d'Administracio Publica de Catalunya Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| Schlagworte: | |
| ISSN: | 0212-5056, 2013-1453, 0212-5056, 2013-1453 |
| Online-Zugang: | Volltext |
| Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
| Zusammenfassung: | Aquest article vol analitzar fins a quin punt la política lingüística de l’Estat, amb l’espanyol com a única llengua oficial, afecta el contínuum lingüístic català en les propostes prescrites en els llibres d’estil per als mitjans de comunicació de les televisions autonòmiques de Catalunya i de les Illes Balears. Ens centram en l’observació de la llengua de segona oralitat —“oralitat mediatitzada des de la telepresència i la teleabsència” (Gifreu, 2003: 142)— que prescriuen els següents llibres d’estil: per una banda, el Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (recurs en línia); per l’altra, el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) i el Llibre d’estil d’IB3 (2006), per als mitjans illencs. Analitzam els continguts lingüístics i sociolingüístics d’aquestes obres. Establim fins a quin punt la varietat diafàsica als mitjans de comunicació ampliaria els seus recursos expressius a partir de l’espanyol, fonamentalment en els registres d’alta oralitat, pseudocol·loquial, que funcionen per als espais de ficció i d’humor; i, d’altra banda, com aquesta varietat funcional, en recórrer a la varietat diatòpica per crear lèxic audiovisual, restringiria les solucions proposades a les demarcacions autonòmiques i, àdhuc, subautonòmiques a les quals es dirigeix. Alhora, esmentam les possibles conseqüències sociolingüístiques d’aquesta fragmentació autonòmica.
This article seeks to analyse the extent to which the Spain’s linguistic policy, with Spanish as the sole official language, affects the Catalan language continuum in the uses prescribed in the media style guides of regional television stations in Catalonia and the Balearic Islands. We focus on observing secondary orality—“orality mediated by telepresence and teleabsence” (Gifreu, 2003: 142)—prescribed in the following style guides: on the one hand, the “Llibre d’estil of Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals” (online resources); and on the other hand, the “Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits” (2005) and the “Llibre d’estil d’IB3” (2006) of media from the islands. We analyse the linguistic and sociolinguistic contents of these works. We establish the extent to which diaphasic variety in the media expands its expressive resources based on Spanish, fundamentally in pseudo-colloquial registers of high orality, which operate in fiction and humour; and, on another note, how this functional variety, resorting to diatopic variety to create an audiovisual lexicon, restricts the solutions proposed to the regional and even subregional demarcations to which they are addressed. We also mention the possible sociolinguistic consequences of this regional fragmentation.
Este artículo quiere analizar hasta qué punto la política lingüística del Estado, con el español como única lengua oficial, afecta al continuum lingüístico catalán en las propuestas prescritas en los libros de estilo para los medios de comunicación de las televisiones autonómicas de Cataluña y de las Islas Baleares. Nos centramos en la observación de la lengua de segunda oralidad —"oralidad mediatizada desde la telepresencia y la teleabsencia" (Gifreu, 2003: 142) —que prescriben los siguientes libros de estilo: por un lado, el Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (recurso en línea); por otro, el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (2005) y el Llibre d’estil d’IB3 (2006), para los medios isleños. Analizamos los contenidos lingüísticos y sociolingüísticos de estas obras. Establecemos hasta qué punto la variedad diafásica en los medios de comunicación ampliaría sus recursos expresivos a partir del español, fundamentalmente en los registros de alta oralidad, pseudocoloquial, que funcionan para los espacios de ficción y de humor; y, además, cómo esta variedad funcional, en recurrir a la variedad diatópica para crear léxico audiovisual, restringiría las soluciones propuestas en las demarcaciones autonómicas e, incluso, subautonómicas a las que se dirige. Asimismo, se citan las posibles consecuencias sociolingüísticas de esta fragmentación autonómica. |
|---|---|
| Bibliographie: | 0212-5056 Revista de Llengua i Dret; Núm. 73, juny de 2020; 69-81 https://raco.cat/index.php/RLD/article/view/10.2436-rld.i73.2020.3394/471250 2013-1453 https://raco.cat/index.php/RLD/article/view/10.2436-rld.i73.2020.3394/471251 ObjectType-Article-1 SourceType-Scholarly Journals-1 ObjectType-Feature-2 content type line 14 |
| ISSN: | 0212-5056 2013-1453 0212-5056 2013-1453 |
| DOI: | 10.2436/rld.i73.2020.3394 |