Of maternal bonds: the representation and performance of motherhood through the texts of Elizabeth Grymeston (1563-1603), Elizabeth Joscelin (1595-1622) and Elizabeth Walker (1623-1690)
Gespeichert in:
| Titel: | Of maternal bonds: the representation and performance of motherhood through the texts of Elizabeth Grymeston (1563-1603), Elizabeth Joscelin (1595-1622) and Elizabeth Walker (1623-1690) |
|---|---|
| Autoren: | Díez López, Diana Erika |
| Thesis Advisors: | Curbet, Joan |
| Quelle: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Verlagsinformationen: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2025. |
| Publikationsjahr: | 2025 |
| Beschreibung: | 278 p. |
| Schlagwörter: | Maternitat, Motherhood, Maternidad, Ciències Humanes |
| Time: | Segle disset, Seventeenth century, Siglo XVII |
| Beschreibung: | Aquesta tesi explora la representació textual i les diverses maneres d’entendre i exercir la maternitat en els casos d’Elizabeth Grymeston (1563-1603), Elizabeth Joscelin (1595-1622) i Elizabeth Walker (1623-1690). A partir de l’anàlisi del context històric, mèdic, religiós i educatiu de l’Anglaterra del segle XVII, aquest treball examina les representacions textuals maternals més comunes en diferents expressions textuals, ja siguin cartes, memòries o llibres de consells i advertiments. L’objectiu és oferir al lector un marc teòric i històric que permeti contextualitzar adequadament els casos específics estudiats en les seccions següents. El segon capítol està dedicat a Elizabeth Grymeston, l’obra de la qual, Miscelanea. Meditations. Memoratives (1604), va inaugurar el gènere literari anglès del segle XVII conegut popularment com a “Books of Advice”. L’excepcionalitat d’aquesta autora rau, en primer lloc, en la seva religió —era una dona catòlica en una Anglaterra ja obertament protestant— i, en segon lloc, en l’originalitat de la seva obra, elaborada a partir d’una selecció i alteració d’altres textos anglesos, d’autoria ben coneguda, tant catòlics com protestants. L’elecció d’aquests textos revela la seva pròpia concepció del món que l’envoltava i una comprensió única i singular de la maternitat. A més, existeixen dues edicions (1604 i 1606) de la seva obra; en aquesta tesi s’exploren i s’analitzen els motius d’aquestes versions i les seves diferències. El tercer capítol ofereix un estudi exhaustiu de The Mother’s Legacy to her Unborn Child, d’Elizabeth Joscelin. La seva originalitat rau en el fet que és l’única mare que escriu un llibre a un fill encara no nascut, profetitzant la seva pròpia mort i, per tant, acceptant la seva incapacitat per exercir el deure maternal de manera física. El seu llibre representa una substitució textual d’una maternitat absent. El quart capítol analitza el cas d’Elizabeth Walker, el llegat de la qual consisteix en un llibre de doble autoria: el seu marit intercala fragments d’Elizabeth amb els seus propis comentaris sobre les seves experiències vitals en el matrimoni i en la cura (i mort) dels seus onze fills. L’originalitat d’aquest text rau precisament en aquesta doble autoria, que ens ofereix la possibilitat d’entendre la maternitat també des del punt de vista masculí del marit. La conclusió respon als plantejaments inicials d’aquesta tesi, que dona un pes important a les diferències religioses (i, per tant, a les diferents pràctiques maternals) en una Anglaterra convulsa, tant des del punt de vista polític com social i religiós. La tesi pretén aclarir la complexitat de les relacions mare-fill en l’Anglaterra del segle XVII a través dels textos i manuscrits que s’han conservat. |
| Description (Translated): | Esta tesis explora la representación textual y las distintas formas de entender y desempeñar la maternidad en los casos de Elizabet Grymeston (1563-1603), Elizabeth Joscelin (1595-1622) y Elizabeth Walker (1623-1690). A partir del análisis del contexto histórico, médico, religioso y educativo de la Inglaterra del siglo XVII, el presente trabajo analiza las distintas representaciones textuales maternales más comunes en distintas expresiones textuales, bien sean cartas, memorias o libros de consejos y advertencias. El propósito es brindar un marco teórico e histórico al lector, para poder contextualizar adecuadamente los casos específicos estudiados en las siguientes secciones. El segundo capítulo está dedicado a Elizabeth Grymeston, cuyo trabajo Miscelanea. Meditations. Memoratives (1604) inaugurará el género literario inglés en el siglo XVII conocido popularmente como “Books of advice”. La excepcionalidad de esta autora radica en primer lugar en su religión, siendo una mujer católica en una Inglaterra ya abiertamente protestante, y en la originalidad de su trabajo, hecho a partir de una selección y alteración de otros textos ingleses, de autoría bien conocida, tanto católicos como protestantes. La elección de dichos textos deja ver su propia concepción del mundo circundante, y la comprensión única y singular de la maternidad. Además, hay dos ediciones (1604 y 1606) de su obra; en esta tesis se exploran y analizan los motivos de dichas versiones y sus diferencias. En el tercer capítulo se realiza un estudio exhaustivo de Elizabeth Joscelin’s The Mother’s Legacy to her Vnborn Child. Su originalidad radica en que es la única madre que escribe un libro a un hijo aún no nacido, profetizando su propia muerte y por tanto aceptando su incapacidad para ejercer su deber maternal de forma física. Su libro representa una sustitución textual de una maternidad ausente. En el capítulo cuarto se analiza el caso de Elizabeth Walker, cuyo legado consiste en un libro de doble autoría: su marido intercala extractos de Elizabeth junto a sus propios comentarios acerca de sus experiencias vitales en el matrimonio y el cuidado (y muerte) de sus once hijos. La originalidad de este texto radica precisamente en esta doble autoría, que nos otorga la posibilidad de entender la maternidad también desde el punto de vista masculino del esposo. La conclusión da respuesta a los planteamientos originarios de esta tesis, donde se otorga un gran peso a las diferencias religiosas (y por tanto, de desempeño maternal) en una Inglaterra convulsa, tanto en lo político, como en lo social y religioso. La tesis quiere esclarecer la complejidad de las relaciones maternofiliales en la Inglaterra del siglo XVII a través de los textos y manuscritos que se han conservado. This thesis explores the textual representation and the different ways of understanding and performing motherhood in the cases of Elizabeth Grymeston (1563–1603), Elizabeth Joscelin (1595–1622), and Elizabeth Walker (1623–1690). Drawing on an analysis of the historical, medical, religious, and educational context of seventeenth-century England, this work examines the most common maternal representations as conveyed in various textual forms—letters, memoirs, and books of counsel and admonition. Its aim is to provide readers with a theoretical and historical framework that adequately contextualizes the specific cases discussed in the following sections. The second chapter focuses on Elizabeth Grymeston, whose Miscelanea. Meditations. Memoratives (1604) inaugurated the seventeenth-century English literary genre popularly known as “Books of Advice.” The exceptional nature of this author lies, first, in her religion—she was a Catholic woman in an England that was already openly Protestant—and, second, in the originality of her work, which is constructed through the selection and alteration of other well-known English texts, both Catholic and Protestant. Her choice of these texts reveals her own worldview and her unique, singular understanding of motherhood. Moreover, there are two editions of her work (1604 and 1606); this thesis explores and analyzes the reasons behind these versions and their differences. The third chapter offers an in-depth study of Elizabeth Joscelin’s The Mother’s Legacy to her Unborn Child. Its originality lies in the fact that it is the only text in which a mother writes to a child still unborn, prophesying her own death and thus acknowledging her inability to physically fulfill her maternal duty. Her book functions as a textual substitution for an absent motherhood. The fourth chapter examines the case of Elizabeth Walker, whose legacy consists of a book of dual authorship: her husband interspersed extracts from Elizabeth’s writings with his own commentary on their life together, as well as on the care (and death) of their eleven children. The originality of this text resides precisely in this dual authorship, which provides the opportunity to understand motherhood also from the husband’s male perspective. The conclusion responds to the initial questions posed by this thesis, giving particular weight to religious differences (and, consequently, to differing maternal practices) in a politically, socially, and religiously turbulent England. The thesis seeks to shed light on the complexity of mother–child relationships in seventeenth-century England through the study of surviving texts and manuscripts. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Anglesa |
| Publikationsart: | Dissertation/Thesis |
| Dateibeschreibung: | application/pdf |
| Sprache: | English |
| Zugangs-URL: | http://hdl.handle.net/10803/695896 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
| Dokumentencode: | edstdx.10803.695896 |
| Datenbank: | TDX |
| Abstract: | Aquesta tesi explora la representació textual i les diverses maneres d’entendre i exercir la maternitat en els casos d’Elizabeth Grymeston (1563-1603), Elizabeth Joscelin (1595-1622) i Elizabeth Walker (1623-1690). A partir de l’anàlisi del context històric, mèdic, religiós i educatiu de l’Anglaterra del segle XVII, aquest treball examina les representacions textuals maternals més comunes en diferents expressions textuals, ja siguin cartes, memòries o llibres de consells i advertiments. L’objectiu és oferir al lector un marc teòric i històric que permeti contextualitzar adequadament els casos específics estudiats en les seccions següents. El segon capítol està dedicat a Elizabeth Grymeston, l’obra de la qual, Miscelanea. Meditations. Memoratives (1604), va inaugurar el gènere literari anglès del segle XVII conegut popularment com a “Books of Advice”. L’excepcionalitat d’aquesta autora rau, en primer lloc, en la seva religió —era una dona catòlica en una Anglaterra ja obertament protestant— i, en segon lloc, en l’originalitat de la seva obra, elaborada a partir d’una selecció i alteració d’altres textos anglesos, d’autoria ben coneguda, tant catòlics com protestants. L’elecció d’aquests textos revela la seva pròpia concepció del món que l’envoltava i una comprensió única i singular de la maternitat. A més, existeixen dues edicions (1604 i 1606) de la seva obra; en aquesta tesi s’exploren i s’analitzen els motius d’aquestes versions i les seves diferències. El tercer capítol ofereix un estudi exhaustiu de The Mother’s Legacy to her Unborn Child, d’Elizabeth Joscelin. La seva originalitat rau en el fet que és l’única mare que escriu un llibre a un fill encara no nascut, profetitzant la seva pròpia mort i, per tant, acceptant la seva incapacitat per exercir el deure maternal de manera física. El seu llibre representa una substitució textual d’una maternitat absent. El quart capítol analitza el cas d’Elizabeth Walker, el llegat de la qual consisteix en un llibre de doble autoria: el seu marit intercala fragments d’Elizabeth amb els seus propis comentaris sobre les seves experiències vitals en el matrimoni i en la cura (i mort) dels seus onze fills. L’originalitat d’aquest text rau precisament en aquesta doble autoria, que ens ofereix la possibilitat d’entendre la maternitat també des del punt de vista masculí del marit. La conclusió respon als plantejaments inicials d’aquesta tesi, que dona un pes important a les diferències religioses (i, per tant, a les diferents pràctiques maternals) en una Anglaterra convulsa, tant des del punt de vista polític com social i religiós. La tesi pretén aclarir la complexitat de les relacions mare-fill en l’Anglaterra del segle XVII a través dels textos i manuscrits que s’han conservat. |
|---|