Evolució cronològica, arquitectònica i urbanística del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà)
Gespeichert in:
| Titel: | Evolució cronològica, arquitectònica i urbanística del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà) |
|---|---|
| Autoren: | Rojas, Antoni |
| Weitere Verfasser: | University/Department: Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art |
| Thesis Advisors: | Burch, Josep |
| Quelle: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Verlagsinformationen: | Universitat de Girona, 2025. |
| Publikationsjahr: | 2025 |
| Beschreibung: | 911 p. |
| Schlagwörter: | Arqueologia, Arqueología, Archeology, Història, Historia, History, Urbanisme, Urbanismo, Urban planning, Protohistòria, Protohistoria, Protohistory, Ibers, Iberos, Iberians, Indigets, Indiketes, Indiget, Indigècia, Indigecia |
| Beschreibung: | ENG- The archaeological research carried out in this thesis focuses on the chronological, architectural and urban evolution of the Iberian settlement of Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). The data provided demonstrate uninterrupted activity from the ancient Iberian to the late Iberian, specifically from the second half of the late 6th century BC to the first quarter of the 1st century BC. Over the course of these five centuries, three construction phases are identified in which architectural techniques and materials of Iberian tradition are observed. There is sparse information available about the first phase, between the end of the 6th century BC and the middle of the 5th century BC. However, some modest constructions, typical of a small settlement, are identified. As for phase II, between the mid-5th century BC and the mid-4th century BC, it is characterized by the construction of a block of houses that responds to architectural models known and standardized in the Indiget territory. On the other hand, the research process has identified that within the framework of phase III, from the mid-4th century BC, a reform began. It implied a new approach to the distribution of houses, the occupation of space and urban organization. It was a wholly different option from that deployed in phase II and lasted until it was consolidated and expanded between the end of the 3rd century BC and the 2nd century BC. Furthermore, it is an atypical organization of space in the Indiget territory, with no known parallels, since it was deployed from the construction of houses that were always isolated, mostly simple, with a rectangular plan and distributed in two rooms. All of them were surrounded by open spaces, where in some of them combustion structures and silos are documented. The model of the urban plot of phase III of Sant Sebastià is incorporated as a new case for the research of the architecture and urban planning of the settlements of Indigècia. During the late Iberian period, a growth of the settlement in a southerly direction is documented, occupying the entire upper surface of the mountain of Sant Sebastià de la Guarda. The last data of activity is documented in the early years of the 1st century BC |
| Description (Translated): | CAT- La recerca arqueològica duta a terme en aquesta tesi se centra en l’evolució cronològica, arquitectònica i urbanística de l’assentament ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Les dades aportades demostren una activitat ininterrompuda des de l’ibèric antic fins a l’ibèric tardà, concretament des de la segona meitat avançada del segle VI aC fins al primer quart del segle I aC. En el transcurs d’aquests cinc segles s’identifiquen tres fases constructives on es constaten tècniques arquitectòniques i materials de tradició ibèrica. De la primera fase, entre finals del segle VI aC i mitjan segle V aC, es disposa d'una informació esparsa. No obstant això, s'identifiquen algunes construccions modestes, propi d'un assentament de poca entitat. Pel que fa a la fase II, entre mitjan segle V aC i mitjan segle IV aC, es caracteritza per la construcció d’una illa de cases que respon a models arquitectònics coneguts i estandarditzats en el territori indiget. En canvi, el procés de recerca ha identificat que en el marc de la fase III, a partir de mitjan segle IV aC, s’inicià una reforma que implicà un nou plantejament de distribució de les cases, d’ocupació de l’espai i d’organització urbanística. Fou una opció totalment diferenciada de la desplegada a la fase II i perdurà fins a consolidar-se i ampliar-se entre finals del segle III aC i el segle II aC. És una organització de l’espai atípica en el territori indiget, sense paral·lels coneguts, atès que es configurà a partir del bastiment de cases sempre aïllades, majoritàriament simples, de planta rectangular i distribuïdes en dues estances. Totes elles estigueren envoltades per espais oberts, on en alguns dels quals es documenten estructures de combustió i sitges. El model de la trama urbana de la fase III de Sant Sebastià s’incorpora com a un nou cas per a la recerca de l’arquitectura i urbanisme dels assentaments de la Indigècia. Durant l’ibèric tardà es documenta un creixement del poblat en direcció sud, ocupant tota la superfície superior de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Les darreres dades d’activitat es documenten en els primers anys del segle I aC. Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura |
| Publikationsart: | Dissertation/Thesis |
| Dateibeschreibung: | application/pdf |
| Sprache: | Catalan; Valencian |
| Zugangs-URL: | http://hdl.handle.net/10803/695820 |
| Rights: | ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
| Dokumentencode: | edstdx.10803.695820 |
| Datenbank: | TDX |
| Abstract: | ENG- The archaeological research carried out in this thesis focuses on the chronological, architectural and urban evolution of the Iberian settlement of Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). The data provided demonstrate uninterrupted activity from the ancient Iberian to the late Iberian, specifically from the second half of the late 6th century BC to the first quarter of the 1st century BC. Over the course of these five centuries, three construction phases are identified in which architectural techniques and materials of Iberian tradition are observed. There is sparse information available about the first phase, between the end of the 6th century BC and the middle of the 5th century BC. However, some modest constructions, typical of a small settlement, are identified. As for phase II, between the mid-5th century BC and the mid-4th century BC, it is characterized by the construction of a block of houses that responds to architectural models known and standardized in the Indiget territory. On the other hand, the research process has identified that within the framework of phase III, from the mid-4th century BC, a reform began. It implied a new approach to the distribution of houses, the occupation of space and urban organization. It was a wholly different option from that deployed in phase II and lasted until it was consolidated and expanded between the end of the 3rd century BC and the 2nd century BC. Furthermore, it is an atypical organization of space in the Indiget territory, with no known parallels, since it was deployed from the construction of houses that were always isolated, mostly simple, with a rectangular plan and distributed in two rooms. All of them were surrounded by open spaces, where in some of them combustion structures and silos are documented. The model of the urban plot of phase III of Sant Sebastià is incorporated as a new case for the research of the architecture and urban planning of the settlements of Indigècia. During the late Iberian period, a growth of the settlement in a southerly direction is documented, occupying the entire upper surface of the mountain of Sant Sebastià de la Guarda. The last data of activity is documented in the early years of the 1st century BC |
|---|