From chaos to cohesion: urban antifragility model and post-crisis sustainable evolution strategies
Saved in:
| Title: | From chaos to cohesion: urban antifragility model and post-crisis sustainable evolution strategies |
|---|---|
| Additional Titles: | From chaos to cohesion: urban antifragility model and sustainable post-crisis evolution strategies |
| Authors: | Universitat Politècnica de Catalunya. Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, Morató Farreras, Jordi, Tollin, Nicola, Uguet, Joseph |
| Publisher Information: | Universitat Politècnica de Catalunya 2025-06-18 |
| Document Type: | Electronic Resource |
| Abstract: | (English) Urban crises reveal the true essence of our cities: their ability to collapse or, on the contrary, to sublimate themselves in adversity. Floods, economic shocks, pandemics — all tremors that expose every fragility but, paradoxically, can also unleash transformative potential. While resilience works to restore a fragile status quo (Davoudi, 2012), antifragility (Taleb, 2012) is bolder: it draws raw energy from each crisis to reinvent itself and rise to a higher level of evolution. This research demonstrates how this paradigm, when applied to the urban fabric, can become a new operational strategic lever: rather than enduring the crisis, the city exploits it, crushes it, and extracts from it a new force, a “fuel” for mutation and sustainable growth. Following a critical analysis of existing post-crisis management approaches, fifteen fundamental theoretical principles were identified and empirically confronted with the reality of twenty-seven cities that have experienced major crises. Six of them demonstrated an exemplary urban trajectory, revealing how key mechanisms (strategic diversity, proactive innovation, systemic anticipation, active prevention, sustainable resilience) are articulated to metabolize uncertainty. By breaking down the structures and dynamics at work, this research reveals the "DNA" of urban antifragility and leads to the formalization of a conceptual framework equipped with an operational toolkit built around proven and quantifiable dynamics. This tool provides: (i) a precise diagnosis based on 75 performance indicators, making it possible to rigorously assess the capacity of cities to adapt and transform in the face of crises; (ii) a strategic roadmap to "reprogram" the urban trajectory, articulated around priority axes and concrete actions facilitating optimal evolution; (iii) a register of best practices, empirically proven in antifragile cities, used to strengthen public policies and guide implementation guidelines. The full-scale exp (Català) Les crisis urbanes revelen la veritable essència de les nostres ciutats: la seva capacitat per col·lapsar o, per contra, sublimar-se en l’adversitat. Inundacions, xocs econòmics, pandèmies — totes són sacsejades que exposen cada fragilitat però que, paradoxalment, també poden desencadenar un potencial transformador. Mentre la resiliència treballa per restaurar un statu quo fràgil (Davoudi, 2012), l’antifragilitat (Taleb, 2012) és més agosarada: extreu energia en brut de cada crisi per reinventar-se i elevar-se a un nivell superior d’evolució. Aquesta recerca demostra com aquest paradigma, quan s’aplica al teixit urbà, pot esdevenir una nova palanca estratègica operativa: en lloc de suportar la crisi, la ciutat l’explota, la tritura i n’extreu una nova força, un “combustible” per a la mutació i el creixement sostenible. Després d’una anàlisi crítica dels enfocaments existents de gestió postcrisi, es van identificar quinze principis teòrics fonamentals i es van confrontar empíricament amb la realitat de vint-i-set ciutats que han viscut crisis importants. Sis d’elles van demostrar una trajectòria urbana exemplar, revelant com es poden articular mecanismes clau (diversitat estratègica, innovació proactiva, anticipació sistèmica, prevenció activa, resiliència sostenible) per metabolitzar la incertesa. Descomponent les estructures i dinàmiques en joc, aquesta recerca revela l’“ADN” de l’antifragilitat urbana i condueix a la formalització d’un marc conceptual dotat d’una caixa d’eines operativa construïda al voltant de dinàmiques provades i quantificables. Aquesta eina proporciona: (i) un diagnòstic precís basat en 75 indicadors de rendiment, que permet avaluar rigorosament la capacitat de les ciutats per adaptar-se i transformar-se davant de les crisis; (ii) una fulla de ruta estratègica per “reprogramar” la trajectòria urbana, articulada al voltant d’eixos prioritaris i accions concretes que facilitin una evolució òptima; (iii) un registre de bones pràctiques (Español) Las crisis urbanas revelan la verdadera esencia de nuestras ciudades: su capacidad para colapsar o, por el contrario, sublimarse en la adversidad. Inundaciones, choques económicos, pandemias: todos son temblores que exponen cada fragilidad pero que, paradójicamente, también pueden desatar un potencial transformador. Mientras que la resiliencia trabaja para restaurar un statu quo frágil (Davoudi, 2012), la antifragilidad (Taleb, 2012) es más audaz: extrae energía bruta de cada crisis para reinventarse y elevarse a un nivel superior de evolución. Esta investigación demuestra cómo este paradigma, cuando se aplica al tejido urbano, puede convertirse en una nueva palanca estratégica operativa: en lugar de soportar la crisis, la ciudad la explota, la aplasta y extrae de ella una nueva fuerza, un “combustible” para la mutación y el crecimiento sostenible. Tras un análisis crítico de los enfoques existentes de gestión postcrisis, se identificaron quince principios teóricos fundamentales y se confrontaron empíricamente con la realidad de veintisiete ciudades que han experimentado crisis importantes. Seis de ellas demostraron una trayectoria urbana ejemplar, revelando cómo se articulan mecanismos clave (diversidad estratégica, innovación proactiva, anticipación sistémica, prevención activa, resiliencia sostenible) para metabolizar la incertidumbre. Al descomponer las estructuras y dinámicas en juego, esta investigación revela el “ADN” de la antifragilidad urbana y conduce a la formalización de un marco conceptual dotado de una caja de herramientas operativa construida en torno a dinámicas probadas y cuantificables. Esta herramienta proporciona: (i) un diagnóstico preciso basado en 75 indicadores de rendimiento, que permite evaluar rigurosamente la capacidad de las ciudades para adaptarse y transformarse frente a las crisis; (ii) una hoja de ruta estratégica para “reprogramar” la trayectoria urbana, articulada en torno a ejes prioritarios y acciones concretas que fac Postprint (published version) |
| Index Terms: | Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible, Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme, Post-crisis strategies, Urban antifragility, Sustainable cities and communities, Disaster resilience and urban regeneration, Risk governance and Black Swan adaptation, 502 - Natura. Estudi, conservació i protecció de la natura, 71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins, Doctoral thesis |
| URL: | |
| Availability: | Open access content. Open access content http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0 Open Access Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International |
| Note: | 456 p. application/pdf English |
| Other Numbers: | HGF oai:upcommons.upc.edu:2117/440533 Uguet, J. From chaos to cohesion: urban antifragility model and post-crisis sustainable evolution strategies. Tesi doctoral, UPC, Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2025. 10.5821/dissertation-2117-440533 PHEDRA-360223 1536445348 |
| Contributing Source: | UNIV POLITECNICA DE CATALUNYA From OAIster®, provided by the OCLC Cooperative. |
| Accession Number: | edsoai.on1536445348 |
| Database: | OAIster |
| Abstract: | (English) Urban crises reveal the true essence of our cities: their ability to collapse or, on the contrary, to sublimate themselves in adversity. Floods, economic shocks, pandemics — all tremors that expose every fragility but, paradoxically, can also unleash transformative potential. While resilience works to restore a fragile status quo (Davoudi, 2012), antifragility (Taleb, 2012) is bolder: it draws raw energy from each crisis to reinvent itself and rise to a higher level of evolution. This research demonstrates how this paradigm, when applied to the urban fabric, can become a new operational strategic lever: rather than enduring the crisis, the city exploits it, crushes it, and extracts from it a new force, a “fuel” for mutation and sustainable growth. Following a critical analysis of existing post-crisis management approaches, fifteen fundamental theoretical principles were identified and empirically confronted with the reality of twenty-seven cities that have experienced major crises. Six of them demonstrated an exemplary urban trajectory, revealing how key mechanisms (strategic diversity, proactive innovation, systemic anticipation, active prevention, sustainable resilience) are articulated to metabolize uncertainty. By breaking down the structures and dynamics at work, this research reveals the "DNA" of urban antifragility and leads to the formalization of a conceptual framework equipped with an operational toolkit built around proven and quantifiable dynamics. This tool provides: (i) a precise diagnosis based on 75 performance indicators, making it possible to rigorously assess the capacity of cities to adapt and transform in the face of crises; (ii) a strategic roadmap to "reprogram" the urban trajectory, articulated around priority axes and concrete actions facilitating optimal evolution; (iii) a register of best practices, empirically proven in antifragile cities, used to strengthen public policies and guide implementation guidelines. The full-scale exp<br />(Català) Les crisis urbanes revelen la veritable essència de les nostres ciutats: la seva capacitat per col·lapsar o, per contra, sublimar-se en l’adversitat. Inundacions, xocs econòmics, pandèmies — totes són sacsejades que exposen cada fragilitat però que, paradoxalment, també poden desencadenar un potencial transformador. Mentre la resiliència treballa per restaurar un statu quo fràgil (Davoudi, 2012), l’antifragilitat (Taleb, 2012) és més agosarada: extreu energia en brut de cada crisi per reinventar-se i elevar-se a un nivell superior d’evolució. Aquesta recerca demostra com aquest paradigma, quan s’aplica al teixit urbà, pot esdevenir una nova palanca estratègica operativa: en lloc de suportar la crisi, la ciutat l’explota, la tritura i n’extreu una nova força, un “combustible” per a la mutació i el creixement sostenible. Després d’una anàlisi crítica dels enfocaments existents de gestió postcrisi, es van identificar quinze principis teòrics fonamentals i es van confrontar empíricament amb la realitat de vint-i-set ciutats que han viscut crisis importants. Sis d’elles van demostrar una trajectòria urbana exemplar, revelant com es poden articular mecanismes clau (diversitat estratègica, innovació proactiva, anticipació sistèmica, prevenció activa, resiliència sostenible) per metabolitzar la incertesa. Descomponent les estructures i dinàmiques en joc, aquesta recerca revela l’“ADN” de l’antifragilitat urbana i condueix a la formalització d’un marc conceptual dotat d’una caixa d’eines operativa construïda al voltant de dinàmiques provades i quantificables. Aquesta eina proporciona: (i) un diagnòstic precís basat en 75 indicadors de rendiment, que permet avaluar rigorosament la capacitat de les ciutats per adaptar-se i transformar-se davant de les crisis; (ii) una fulla de ruta estratègica per “reprogramar” la trajectòria urbana, articulada al voltant d’eixos prioritaris i accions concretes que facilitin una evolució òptima; (iii) un registre de bones pràctiques<br />(Español) Las crisis urbanas revelan la verdadera esencia de nuestras ciudades: su capacidad para colapsar o, por el contrario, sublimarse en la adversidad. Inundaciones, choques económicos, pandemias: todos son temblores que exponen cada fragilidad pero que, paradójicamente, también pueden desatar un potencial transformador. Mientras que la resiliencia trabaja para restaurar un statu quo frágil (Davoudi, 2012), la antifragilidad (Taleb, 2012) es más audaz: extrae energía bruta de cada crisis para reinventarse y elevarse a un nivel superior de evolución. Esta investigación demuestra cómo este paradigma, cuando se aplica al tejido urbano, puede convertirse en una nueva palanca estratégica operativa: en lugar de soportar la crisis, la ciudad la explota, la aplasta y extrae de ella una nueva fuerza, un “combustible” para la mutación y el crecimiento sostenible. Tras un análisis crítico de los enfoques existentes de gestión postcrisis, se identificaron quince principios teóricos fundamentales y se confrontaron empíricamente con la realidad de veintisiete ciudades que han experimentado crisis importantes. Seis de ellas demostraron una trayectoria urbana ejemplar, revelando cómo se articulan mecanismos clave (diversidad estratégica, innovación proactiva, anticipación sistémica, prevención activa, resiliencia sostenible) para metabolizar la incertidumbre. Al descomponer las estructuras y dinámicas en juego, esta investigación revela el “ADN” de la antifragilidad urbana y conduce a la formalización de un marco conceptual dotado de una caja de herramientas operativa construida en torno a dinámicas probadas y cuantificables. Esta herramienta proporciona: (i) un diagnóstico preciso basado en 75 indicadores de rendimiento, que permite evaluar rigurosamente la capacidad de las ciudades para adaptarse y transformarse frente a las crisis; (ii) una hoja de ruta estratégica para “reprogramar” la trayectoria urbana, articulada en torno a ejes prioritarios y acciones concretas que fac<br />Postprint (published version) |
|---|
Nájsť tento článok vo Web of Science