Donar vida als terrats: llums i ombres des de la mirada de les comunitats de veïns. El cas del districte de Ciutat Vella (Barcelona) ; Bringing life to rooftops: lights and shadows from the perspective of neighborhood communities. The case of the Ciutat Vella district (Barcelona) ; Dar vida a las azoteas: luces y sombras desde la mirada de las comunidades de vecinos. El caso del distrito de Ciutat Vella (Barcelona) ; Animer les toits : ombres et lumières du point de vue des associations de riverains. Le cas du quartier de Ciutat Vella (Barcelone) ; Dare vita ai coperti: luci e ombre dal punto di vista delle associazioni di residenti. Il caso del quartiere Ciutat Vella (Barcellona) ; Dar vida aos telhados: luzes e sombras do ponto de vista das associações de moradores. O caso do distrito de Ciutat Vella (Barcelona)
Saved in:
| Title: | Donar vida als terrats: llums i ombres des de la mirada de les comunitats de veïns. El cas del districte de Ciutat Vella (Barcelona) ; Bringing life to rooftops: lights and shadows from the perspective of neighborhood communities. The case of the Ciutat Vella district (Barcelona) ; Dar vida a las azoteas: luces y sombras desde la mirada de las comunidades de vecinos. El caso del distrito de Ciutat Vella (Barcelona) ; Animer les toits : ombres et lumières du point de vue des associations de riverains. Le cas du quartier de Ciutat Vella (Barcelone) ; Dare vita ai coperti: luci e ombre dal punto di vista delle associazioni di residenti. Il caso del quartiere Ciutat Vella (Barcellona) ; Dar vida aos telhados: luzes e sombras do ponto de vista das associações de moradores. O caso do distrito de Ciutat Vella (Barcelona) |
|---|---|
| Authors: | Cano-Hila, Ana Belén, Simó i Solsona, Montserrat, Oliveras Lorente, Joel, Pradel, Marc |
| Source: | On the w@terfront; 2023: Núm.: 65/7 “Nous” espais col·lectius; 3-37 ; 1139-7365 |
| Publisher Information: | Universitat de Barcelona |
| Publication Year: | 2023 |
| Collection: | RACO: Revistes Catalanes amb Accés Obert |
| Subject Terms: | terrats comunitaris, sostenibilitat mediambiental i social, gentrificació, turistificació, Ciutat Vella (Barcelona), community rooftops, environmental and social sustainability, gentrification, touristification, azoteas comunitarias, sostenibilidad medioamiental y social, gentrificación, turistificación |
| Description: | Les ciutats contemporànies afronten diversos reptes, entre els quals destaquen la necessitat de crear entorns promotors d’envelliment actiu i saludable per a una població cada vegada més longeva, així com la humanització i renaturalització de la vida urbana. En aquest afrontament, els terrats comunitaris de les propietats verticals es revelen com un espai idoni per a la construcció de sostenibilitat urbana i la generació d’entorns socialment inclusius i promotors d’envelliment actiu aportant importants beneficis per a la salut física, mental i el benestar personal i col·lectiu.A partir d’un diagnòstic participatiu, desenvolupat mitjançant tècniques de recerca qualitativa, est articulo té com a objectiu evidenciar i explicar els resultats, derivats de la primera fase d’un projecte de recerca, la qual pretén indagar en com els protagonistes veïns i veïnes dels barris de La Barceloneta i El Raval (Barcelona, Espanya) entenen i perceben l’ús dels terrats comunitaris identificant essencialment potencialitats, limitacions i condicions. Els principals resultats aconseguits són els següents: en primer lloc, en tots dos contextos d’estudi, els quals concentren indicadors de vulnerabilitat social, en particular, entre la població de la tercera edat, coincideixen a assenyalar com a principal potencialitat del terrat, l’ésser un espai “meso”, intermedi entre el domicili i l’espai públic, privilegiat per a la sociabilitat i la construcció de comunitat, així com el reverdiment i desenvolupament de la sostenibilitat mediambiental. En segon lloc, es posa de manifest que les comunitats de veïns veuen necessari una sèrie de condicions i requisits per a l’ús veïnal del terrat comunitari; entre ells, destaquen: d’una banda, les millores tècniques de l’espai (accessibilitat, confort, seguretat i durabilitat), i, d’altra banda, les millores en els usos col·lectius, a través de la redacció i compliment d’un mapa d’usos i normes de convivència. En relació amb aquest últim grup de condicions, les dades posen de manifest que, en el cas ... |
| Document Type: | article in journal/newspaper |
| Language: | unknown |
| Relation: | http://www.raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/419482/513742; http://www.raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/419482 |
| DOI: | 10.1344/waterfront2023.65.07.01 |
| Availability: | http://www.raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/419482 https://doi.org/10.1344/waterfront2023.65.07.01 |
| Rights: | Drets d'autor 2023 Ana Belén Cano-Hila, Montserrat Simó-Solsona, Joel Oliveras Lorente, Marc Pradel Miquel ; http://creativecommons.org/licenses/by/4.0 |
| Accession Number: | edsbas.D24BA2D0 |
| Database: | BASE |
Nájsť tento článok vo Web of Science | Abstract: | Les ciutats contemporànies afronten diversos reptes, entre els quals destaquen la necessitat de crear entorns promotors d’envelliment actiu i saludable per a una població cada vegada més longeva, així com la humanització i renaturalització de la vida urbana. En aquest afrontament, els terrats comunitaris de les propietats verticals es revelen com un espai idoni per a la construcció de sostenibilitat urbana i la generació d’entorns socialment inclusius i promotors d’envelliment actiu aportant importants beneficis per a la salut física, mental i el benestar personal i col·lectiu.A partir d’un diagnòstic participatiu, desenvolupat mitjançant tècniques de recerca qualitativa, est articulo té com a objectiu evidenciar i explicar els resultats, derivats de la primera fase d’un projecte de recerca, la qual pretén indagar en com els protagonistes veïns i veïnes dels barris de La Barceloneta i El Raval (Barcelona, Espanya) entenen i perceben l’ús dels terrats comunitaris identificant essencialment potencialitats, limitacions i condicions. Els principals resultats aconseguits són els següents: en primer lloc, en tots dos contextos d’estudi, els quals concentren indicadors de vulnerabilitat social, en particular, entre la població de la tercera edat, coincideixen a assenyalar com a principal potencialitat del terrat, l’ésser un espai “meso”, intermedi entre el domicili i l’espai públic, privilegiat per a la sociabilitat i la construcció de comunitat, així com el reverdiment i desenvolupament de la sostenibilitat mediambiental. En segon lloc, es posa de manifest que les comunitats de veïns veuen necessari una sèrie de condicions i requisits per a l’ús veïnal del terrat comunitari; entre ells, destaquen: d’una banda, les millores tècniques de l’espai (accessibilitat, confort, seguretat i durabilitat), i, d’altra banda, les millores en els usos col·lectius, a través de la redacció i compliment d’un mapa d’usos i normes de convivència. En relació amb aquest últim grup de condicions, les dades posen de manifest que, en el cas ... |
|---|---|
| DOI: | 10.1344/waterfront2023.65.07.01 |