Evaluación del impacto ambiental de distintas estrategias de deconstrucción y reutilización en la construcción
Uložené v:
| Názov: | Evaluación del impacto ambiental de distintas estrategias de deconstrucción y reutilización en la construcción |
|---|---|
| Autori: | Guim Moreira, Miriam |
| Prispievatelia: | Tošić, Nikola, Marinkovic, Snezana |
| Zdroj: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Informácie o vydavateľovi: | Universitat Politècnica de Catalunya, 2025. |
| Rok vydania: | 2025 |
| Predmety: | Framing (Building), Análisis de ciclo de vida, Deconstrucción, Impacto ambiental, Forjat (Construcció), Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Impacte ambiental, Materials de construcció--Aspectes ambientals, Construcción circular, Building materials--Environmental aspect, Reutilización, Sostenibilidad |
| Popis: | Actualment, el sector de la construcció representa una de les activitats amb més impacte ambiental, no només pel seu elevat consum de recursos naturals, sinó també per les importants emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades al llarg del cicle de vida dels edificis: des de l’extracció de matèries primeres fins a la fase de demolició i disposició final. En aquest context, els sistemes de forjat tenen un paper fonamental, ja que concentren una part considerable del carboni incorporat a les estructures. Aquest treball neix de la necessitat de replantejar els mètodes constructius tradicionals, en línia amb els principis de sostenibilitat i economia circular. L’objectiu principal és comparar el comportament ambiental de diferents sistemes de forjat aplicables a una mateixa estructura: un sistema tradicional formigonat in situ, un altre prefabricat amb plaques alveolars (hollow core slabs), un sistema basat en la deconstrucció i reutilització d’elements de formigó armat, i una quarta alternativa que preveu la demolició i reconstrucció total del sistema després de 50 anys. S’analitza un cas d’estudi compost per un forjat de 15 x 35 metres, amb suports disposats cada 7,5 x 7 metres. En tots els casos s’utilitza formigó C30/37 per garantir condicions equivalents. L’anàlisi es desenvolupa sota la metodologia d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), conforme a les normes ISO 14040, i abasta les etapes de producció, transport, muntatge, manteniment i final de vida útil. S’aplica el mètode de caracterització CML 2001, amb èmfasi en la categoria d’impacte d’escalfament global (GWP), tot considerant també altres categories rellevants. Les fonts de dades inclouen la base Ecoinvent i literatura tècnica actualitzada centrada en estratègies de reutilització estructural i disseny per a la deconstrucció. L’objectiu final és identificar l’opció amb millor comportament ambiental i avaluar els avantatges del reaprofitament enfront de les solucions convencionals, aportant fonaments tècnics sòlids que promoguin alternatives estructurals més sostenibles. Els resultats permetran valorar la viabilitat tècnica i ecològica dels components reutilitzables, fins i tot en comparació amb la reconstrucció completa, contribuint així a l’avenç d’un disseny estructural responsable. Actualmente, el sector de la construcción representa una de las actividades con mayor impacto ambiental, no solo por su elevado consumo de recursos naturales, sino también por las significativas emisiones de gases de efecto invernadero generadas a lo largo del ciclo de vida de los edificios: desde la extracción de materias primas hasta la fase de demolición y disposición final. En este contexto, los sistemas de forjado desempeñan un papel fundamental, ya que concentran una parte considerable del carbono incorporado en las estructuras. Este trabajo surge de la necesidad de replantear los métodos constructivos tradicionales, en línea con los principios de sostenibilidad y economía circular. El objetivo principal es comparar el desempeño ambiental de distintos sistemas de forjado aplicables a una misma estructura: un sistema tradicional hormigonado in situ, otro prefabricado mediante placas alveolares (hollow core slabs), uno basado en la deconstrucción y reutilización de elementos de hormigón armado, y una cuarta alternativa que replica un segundo ciclo de vida tras 50 años. Para ello, se analiza un caso de estudio compuesto por una losa de 15 x 35 metros, con apoyos cada 7,5 x 7 metros. En todos los casos se emplea hormigón C30/37 para garantizar condiciones equivalentes. El análisis se desarrolla bajo la metodología del Análisis de Ciclo de Vida (ACV), conforme a las normas ISO 14040, abarcando las etapas de producción, transporte, montaje, mantenimiento y fin de vida. Se utiliza el método de caracterización CML 2001, con énfasis en el calentamiento global (GWP), sin dejar de considerar otras categorías relevantes. Las fuentes de datos incluyen la base Ecoinvent y literatura técnica reciente, centrada en estrategias de reutilización estructural y diseño para la deconstrucción. El propósito final es identificar la opción con mejor comportamiento ambiental y evaluar las ventajas de la reutilización frente a soluciones convencionales, aportando fundamentos técnicos que impulsen alternativas estructurales más sostenibles. Los resultados permitirán valorar la viabilidad técnica y ecológica de componentes reutilizables, incluso frente a una reconstrucción total, contribuyendo así al avance del diseño estructural responsable. Currently, the construction sector represents one of the most environmentally impactful activities, not only due to its high consumption of natural resources but also because of the significant greenhouse gas emissions generated throughout the life cycle of buildings—from raw material extraction to demolition and final disposal. In this context, slab systems play a key role, as they account for a considerable portion of the embodied carbon in structures. This study arises from the need to rethink traditional construction methods, aligning with the principles of sustainability and the circular economy. The main objective is to compare the environmental performance of different slab systems applied to the same structure: a traditional cast-in-place system, a precast system using hollow core slabs, a system based on the deconstruction and reuse of reinforced concrete elements, and a fourth alternative that involves complete demolition and reconstruction after 50 years. The case study focuses on a 15 x 35 meter slab with supports spaced at 7.5 x 7 meters. In all cases, C30/37 concrete is used to ensure equivalent structural conditions. The analysis follows the Life Cycle Assessment (LCA) methodology in accordance with ISO 14040, covering the stages of production, transport, assembly, maintenance, and end-of-life. The CML 2001 characterization method is used, with emphasis on global warming potential (GWP), while also considering other relevant impact categories. Data sources include the Ecoinvent database and recent technical literature focused on structural reuse strategies and design for deconstruction. The ultimate goal is to identify the most environmentally efficient option and assess the advantages of reuse over conventional solutions, providing solid technical grounds for promoting more sustainable structural alternatives. The results will help evaluate the technical and ecological viability of reusable components—even compared to full reconstruction—contributing to the advancement of responsible structural design. Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima |
| Druh dokumentu: | Master thesis |
| Popis súboru: | application/pdf |
| Jazyk: | Spanish; Castilian |
| Prístupová URL adresa: | https://hdl.handle.net/2117/442320 |
| Rights: | CC BY SA |
| Prístupové číslo: | edsair.dedup.wf.002..40f7db75c4f88a73f65b04e4a172cc21 |
| Databáza: | OpenAIRE |
Nájsť tento článok vo Web of Science | Abstrakt: | Actualment, el sector de la construcció representa una de les activitats amb més impacte ambiental, no només pel seu elevat consum de recursos naturals, sinó també per les importants emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades al llarg del cicle de vida dels edificis: des de l’extracció de matèries primeres fins a la fase de demolició i disposició final. En aquest context, els sistemes de forjat tenen un paper fonamental, ja que concentren una part considerable del carboni incorporat a les estructures. Aquest treball neix de la necessitat de replantejar els mètodes constructius tradicionals, en línia amb els principis de sostenibilitat i economia circular. L’objectiu principal és comparar el comportament ambiental de diferents sistemes de forjat aplicables a una mateixa estructura: un sistema tradicional formigonat in situ, un altre prefabricat amb plaques alveolars (hollow core slabs), un sistema basat en la deconstrucció i reutilització d’elements de formigó armat, i una quarta alternativa que preveu la demolició i reconstrucció total del sistema després de 50 anys. S’analitza un cas d’estudi compost per un forjat de 15 x 35 metres, amb suports disposats cada 7,5 x 7 metres. En tots els casos s’utilitza formigó C30/37 per garantir condicions equivalents. L’anàlisi es desenvolupa sota la metodologia d’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), conforme a les normes ISO 14040, i abasta les etapes de producció, transport, muntatge, manteniment i final de vida útil. S’aplica el mètode de caracterització CML 2001, amb èmfasi en la categoria d’impacte d’escalfament global (GWP), tot considerant també altres categories rellevants. Les fonts de dades inclouen la base Ecoinvent i literatura tècnica actualitzada centrada en estratègies de reutilització estructural i disseny per a la deconstrucció. L’objectiu final és identificar l’opció amb millor comportament ambiental i avaluar els avantatges del reaprofitament enfront de les solucions convencionals, aportant fonaments tècnics sòlids que promoguin alternatives estructurals més sostenibles. Els resultats permetran valorar la viabilitat tècnica i ecològica dels components reutilitzables, fins i tot en comparació amb la reconstrucció completa, contribuint així a l’avenç d’un disseny estructural responsable.<br />Actualmente, el sector de la construcción representa una de las actividades con mayor impacto ambiental, no solo por su elevado consumo de recursos naturales, sino también por las significativas emisiones de gases de efecto invernadero generadas a lo largo del ciclo de vida de los edificios: desde la extracción de materias primas hasta la fase de demolición y disposición final. En este contexto, los sistemas de forjado desempeñan un papel fundamental, ya que concentran una parte considerable del carbono incorporado en las estructuras. Este trabajo surge de la necesidad de replantear los métodos constructivos tradicionales, en línea con los principios de sostenibilidad y economía circular. El objetivo principal es comparar el desempeño ambiental de distintos sistemas de forjado aplicables a una misma estructura: un sistema tradicional hormigonado in situ, otro prefabricado mediante placas alveolares (hollow core slabs), uno basado en la deconstrucción y reutilización de elementos de hormigón armado, y una cuarta alternativa que replica un segundo ciclo de vida tras 50 años. Para ello, se analiza un caso de estudio compuesto por una losa de 15 x 35 metros, con apoyos cada 7,5 x 7 metros. En todos los casos se emplea hormigón C30/37 para garantizar condiciones equivalentes. El análisis se desarrolla bajo la metodología del Análisis de Ciclo de Vida (ACV), conforme a las normas ISO 14040, abarcando las etapas de producción, transporte, montaje, mantenimiento y fin de vida. Se utiliza el método de caracterización CML 2001, con énfasis en el calentamiento global (GWP), sin dejar de considerar otras categorías relevantes. Las fuentes de datos incluyen la base Ecoinvent y literatura técnica reciente, centrada en estrategias de reutilización estructural y diseño para la deconstrucción. El propósito final es identificar la opción con mejor comportamiento ambiental y evaluar las ventajas de la reutilización frente a soluciones convencionales, aportando fundamentos técnicos que impulsen alternativas estructurales más sostenibles. Los resultados permitirán valorar la viabilidad técnica y ecológica de componentes reutilizables, incluso frente a una reconstrucción total, contribuyendo así al avance del diseño estructural responsable.<br />Currently, the construction sector represents one of the most environmentally impactful activities, not only due to its high consumption of natural resources but also because of the significant greenhouse gas emissions generated throughout the life cycle of buildings—from raw material extraction to demolition and final disposal. In this context, slab systems play a key role, as they account for a considerable portion of the embodied carbon in structures. This study arises from the need to rethink traditional construction methods, aligning with the principles of sustainability and the circular economy. The main objective is to compare the environmental performance of different slab systems applied to the same structure: a traditional cast-in-place system, a precast system using hollow core slabs, a system based on the deconstruction and reuse of reinforced concrete elements, and a fourth alternative that involves complete demolition and reconstruction after 50 years. The case study focuses on a 15 x 35 meter slab with supports spaced at 7.5 x 7 meters. In all cases, C30/37 concrete is used to ensure equivalent structural conditions. The analysis follows the Life Cycle Assessment (LCA) methodology in accordance with ISO 14040, covering the stages of production, transport, assembly, maintenance, and end-of-life. The CML 2001 characterization method is used, with emphasis on global warming potential (GWP), while also considering other relevant impact categories. Data sources include the Ecoinvent database and recent technical literature focused on structural reuse strategies and design for deconstruction. The ultimate goal is to identify the most environmentally efficient option and assess the advantages of reuse over conventional solutions, providing solid technical grounds for promoting more sustainable structural alternatives. The results will help evaluate the technical and ecological viability of reusable components—even compared to full reconstruction—contributing to the advancement of responsible structural design.<br />Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura<br />Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant<br />Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables<br />Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima |
|---|