El euskera en la encrucijada: regresión jurisprudencial y nuevas bases jurídicas para la normalización del euskera

Las recientes sentencias relativas a las exigencias lingüísticas en los procedimientos selectivos de acceso a la función pública vasca están poniendo en evidencia la debilidad de las bases normativas sobre las que se asienta el modelo de normalización lingüística del euskera en las Administraciones...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:

Bibliographische Detailangaben
Veröffentlicht in:	Revista de llengua i dret H. 83; S. 18 - 50
1. Verfasser:	Urrutia Libarona, Iñigo
Format:	Journal Article
Sprache:	Spanisch
Veröffentlicht:	Barcelona Escola d'Administracio Publica de Catalunya 01.06.2025 Escola d'Administració Pública de Catalunya
Schlagworte:	Basque language Basque people Case law Civil service Closure cláusulas lingüísticas Constitutional courts derecho lingüístico equilibrio inexcusable euskera Exceptions Government employees Jurisprudence Knowledge Language planning Language policy Languages Law lengua propia lengua y acceso a la función pública Official languages Recruitment Rules Strength Tribunals & commissions
ISSN:	0212-5056, 2013-1453, 0212-5056
Online-Zugang:	Volltext
Tags:	Tag hinzufügen Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!

Abstract	Las recientes sentencias relativas a las exigencias lingüísticas en los procedimientos selectivos de acceso a la función pública vasca están poniendo en evidencia la debilidad de las bases normativas sobre las que se asienta el modelo de normalización lingüística del euskera en las Administraciones públicas locales, forales y autonómicas. Atendiendo a la jurisprudencia, se aprecia un cierre de este modelo, cuyo referente es la Sentencia del Tribunal Constitucional (STC) 85/2023, de 5 de julio (relativa a la Ley 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi) y la jurisprudencia de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV), que, de forma sistemática, entiende desproporcionada la exigencia del conocimiento de la lengua vasca en los procedimientos de acceso al empleo público vasco. El euskera se encuentra ante una nueva encrucijada. Este trabajo analiza la jurisprudencia más reciente relativa al euskera y propone transitar hacia un nuevo modelo, apuntando la conveniencia de una iniciativa legislativa que sitúe el conocimiento de las lenguas oficiales en el acceso a la función pública dentro de unos nuevos parámetros. En líneas generales se propone avanzar hacia un modelo basado en dos ejes: por un lado, generalizar el conocimiento de las dos lenguas oficiales en el acceso a la función pública, en el nivel adecuado a las funciones del puesto; por otro lado, habilitar a las Administraciones públicas a introducir excepciones a esa regla general, excepcionando el conocimiento de la lengua vasca en puestos o convocatorias concretos. En la práctica, el resultado de esta propuesta no diferiría de la vigente (en la que las exigencias lingüísticas se prevén en determinadas plazas), pero el fundamento del sistema sería el inverso, pues las Administraciones deberían justificar la razón de no exigir el conocimiento del euskera. La inversión de los parámetros legales aquí propuesta es, a nuestro entender, la única vía jurídicamente sólida para poner freno a la línea jurisprudencial que decreta sistemáticamente la nulidad de las convocatorias de acceso. Les sentències recents relatives a les exigències lingüístiques en els procediments selectius d’accés a la funció pública basca posen en evidència la debilitat de les bases normatives sobre les que s’assenta el model de normalització lingüística de l’eusquera a les administracions públiques locals, forals i autonòmiques. Si ens atenim a la jurisprudència, s’observa un tancament d’aquest model, que té com a referent la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 85/2023, de 5 de juliol (relativa a la Llei 2/2016, de 7 d’abril, d’institucions locals d’Euskadi) i la jurisprudència de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV), que, de manera sistemàtica, considera desproporcionada l’exigència de coneixement de la llengua basca en els procediments d’accés a l’ocupació pública basca. L’eusquera es troba davant un nou dilema. Aquest treball analitza la jurisprudència més recent sobre l’eusquera, proposa avançar cap a un nou model i apunta la conveniència d’una iniciativa legislativa que situï el coneixement de les llengües oficials en l’accés a la funció pública dins uns nous paràmetres. En línies generals, proposa avançar cap a un model basat en dos eixos: d’una banda, generalitzar el coneixement de les dues llengües oficials en l’accés a la funció pública, segons el nivell adequat a les funcions del lloc de treball; de l’altra, habilitar les administracions públiques a introduir excepcions a aquesta regla general, exceptuant el coneixement de la llengua basca en llocs o convocatòries concrets. A la pràctica, el resultat d’aquesta proposta no diferiria de la vigent (en què les exigències lingüístiques es preveuen en determinats llocs de treball), però el fonament del sistema seria l’invers, ja que les administracions haurien de justificar el motiu de no exigir el coneixement de l’eusquera. La inversió dels paràmetres legals proposada és, a parer nostre, l’única via jurídicament sòlida per posar fre a la línia jurisprudencial que decreta sistemàticament la nul·litat de les convocatòries d’accés. Recent judicial rulings on language requirements set in Basque civil servant recruitment processes are laying bare the weakness of the legislative foundations underpinning the model for the language planning of the Basque language at local, regional and autonomous community level. With reference to case law, a closure of this model can be seen, whose benchmark is the Judgement of Spain’s Constitutional Court (STC) 85/2023, of 5 July (related to Law 2/2016, of 7 April, on the local institutions of the Basque Country) and the case law of Section One of the Contentious-Administrative Chamber of the High Court of the Basque Country (TSPV), which has systematically ruled that the requirement for knowledge of the Basque language in Basque civil service recruitment processes is disproportionate. The Basque language now finds itself at a new crossroads. This article analyses the most recent case law on Basque and posits a shift towards a new model, noting the advisability of a legislative initiative placing knowledge of official languages for accessing civil service jobs within a new framework. Generally speaking, it suggests moving to a model based on two core components: firstly, generalising knowledge of the two official languages for accessing civil service jobs, at a level suited to the functions of the position in question. Secondly, enabling public administrations to introduce exceptions to this general rule, exempting knowledge of Basque in specific positions or calls for applications. In practice, the outcome of this proposal would not differ from that currently in force (in which language requirements are foreseen for certain positions), but the basis of the system would be the opposite, as the authorities would have to justify the reason for not requiring knowledge of Basque. This proposed reversal of legal parameters is, in our view, the only legally robust way of putting an end to this line of jurisprudence that systematically rules that calls for applications for civil service positions are null and void. Euskal funtzio publikoan sartzeko hautaketa-prozeduretako hizkuntza-eskakizunei buruz eman berri diren epaiek agerian uzten ari dira toki-administrazioetan, foru-administrazioetan eta administrazio autonomikoan euskararen hizkuntza-normalizazioaren ereduaren zutabe diren arau-oinarrien ahultasuna. Jurisprudentzia kontuan hartuta, eredua itxi egin dela ikusten da. Eredu horren erreferentea uztailaren 5eko 85/2023 KAE da (Euskadiko Toki Erakundeei buruzko apirilaren 7ko 2/2016 Legeari buruzkoa), bai eta EAEANko administrazioarekiko auzien salako lehen ataleko jurisprudentzia ere. Jurisprudentzia horrek, sistematikoki, neurriz kanpokotzat jotzen du euskal enplegu publikora iristeko prozeduretan euskara jakitea eskatzea. Euskara bidegurutze berri baten aurrean dago. Lan honek euskarari buruzko jurisprudentzia berriena aztertzen du, eta eredu berri baterantz igarotzea proposatzen du, hizkuntza ofizialen ezagutza funtzio publikorako sarbidean parametro berri batzuen barruan kokatuko duen legegintza-ekimen baten komenigarritasuna azpimarratuz. Oro har, bi ardatzetan oinarritutako eredu baterantz igarotzea proposatzen da: alde batetik, funtzio publikoan sartzeko bi hizkuntza ofizialen ezagutza orokortzea proposatzen da, lanpostuaren eginkizunetarako maila egokian; eta, beste alde batetik, administrazio publikoak gaitzea arau orokor horren salbuespenak zehazteko, lanpostu edo deialdi jakin batzuetan euskara jakitea salbuetsita. Praktikan, proposamen horren emaitza ez litzateke gaur egun indarrean dagoenaren desberdina izango (hizkuntza-eskakizunak lanpostu jakin batzuei dagokienez aurreikusten baitira), baina sistemaren oinarria alderantzizkoa izango litzateke, eta, beraz, Administrazioek justifikatu egin beharko lukete euskara jakitea ez exijitzeko arrazoia. Hemen proposatzen den lege-parametroen inbertsioa da, gure ustez, sarbide deialdien deuseztasuna sistematikoki dekretatzen duen jurisprudentzia-lerroa geldiarazteko bide juridiko sendo bakarra.
AbstractList	Las recientes sentencias relativas a las exigencias lingüísticas en los procedimientos selectivos de acceso a la función pública vasca están poniendo en evidencia la debilidad de las bases normativas sobre las que se asienta el modelo de normalización lingüística del euskera en las Administraciones públicas locales, forales y autonómicas. Atendiendo a la jurisprudencia, se aprecia un cierre de este modelo, cuyo referente es la Sentencia del Tribunal Constitucional (STC) 85/2023, de 5 de julio (relativa a la Ley 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi) y la jurisprudencia de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV), que, de forma sistemática, entiende desproporcionada la exigencia del conocimiento de la lengua vasca en los procedimientos de acceso al empleo público vasco. El euskera se encuentra ante una nueva encrucijada. Este trabajo analiza la jurisprudencia más reciente relativa al euskera y propone transitar hacia un nuevo modelo, apuntando la conveniencia de una iniciativa legislativa que sitúe el conocimiento de las lenguas oficiales en el acceso a la función pública dentro de unos nuevos parámetros. En líneas generales se propone avanzar hacia un modelo basado en dos ejes: por un lado, generalizar el conocimiento de las dos lenguas oficiales en el acceso a la función pública, en el nivel adecuado a las funciones del puesto; por otro lado, habilitar a las Administraciones públicas a introducir excepciones a esa regla general, excepcionando el conocimiento de la lengua vasca en puestos o convocatorias concretos. En la práctica, el resultado de esta propuesta no diferiría de la vigente (en la que las exigencias lingüísticas se prevén en determinadas plazas), pero el fundamento del sistema sería el inverso, pues las Administraciones deberían justificar la razón de no exigir el conocimiento del euskera. La inversión de los parámetros legales aquí propuesta es, a nuestro entender, la única vía jurídicamente sólida para poner freno a la línea jurisprudencial que decreta sistemáticamente la nulidad de las convocatorias de acceso. Las recientes sentencias relativas a las exigencias lingüísticas en los procedimientos selectivos de acceso a la función pública vasca están poniendo en evidencia la debilidad de las bases normativas sobre las que se asienta el modelo de normalización lingüística del euskera en las Administraciones públicas locales, forales y autonómicas. Atendiendo a la jurisprudencia, se aprecia un cierre de este modelo, cuyo referente es la Sentencia del Tribunal Constitucional (STC) 85/2023, de 5 de julio (relativa a la Ley 2/2016, de 7 de abril, de Instituciones Locales de Euskadi) y la jurisprudencia de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV), que, de forma sistemática, entiende desproporcionada la exigencia del conocimiento de la lengua vasca en los procedimientos de acceso al empleo público vasco. El euskera se encuentra ante una nueva encrucijada. Este trabajo analiza la jurisprudencia más reciente relativa al euskera y propone transitar hacia un nuevo modelo, apuntando la conveniencia de una iniciativa legislativa que sitúe el conocimiento de las lenguas oficiales en el acceso a la función pública dentro de unos nuevos parámetros. En líneas generales se propone avanzar hacia un modelo basado en dos ejes: por un lado, generalizar el conocimiento de las dos lenguas oficiales en el acceso a la función pública, en el nivel adecuado a las funciones del puesto; por otro lado, habilitar a las Administraciones públicas a introducir excepciones a esa regla general, excepcionando el conocimiento de la lengua vasca en puestos o convocatorias concretos. En la práctica, el resultado de esta propuesta no diferiría de la vigente (en la que las exigencias lingüísticas se prevén en determinadas plazas), pero el fundamento del sistema sería el inverso, pues las Administraciones deberían justificar la razón de no exigir el conocimiento del euskera. La inversión de los parámetros legales aquí propuesta es, a nuestro entender, la única vía jurídicamente sólida para poner freno a la línea jurisprudencial que decreta sistemáticamente la nulidad de las convocatorias de acceso. Les sentències recents relatives a les exigències lingüístiques en els procediments selectius d’accés a la funció pública basca posen en evidència la debilitat de les bases normatives sobre les que s’assenta el model de normalització lingüística de l’eusquera a les administracions públiques locals, forals i autonòmiques. Si ens atenim a la jurisprudència, s’observa un tancament d’aquest model, que té com a referent la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 85/2023, de 5 de juliol (relativa a la Llei 2/2016, de 7 d’abril, d’institucions locals d’Euskadi) i la jurisprudència de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV), que, de manera sistemàtica, considera desproporcionada l’exigència de coneixement de la llengua basca en els procediments d’accés a l’ocupació pública basca. L’eusquera es troba davant un nou dilema. Aquest treball analitza la jurisprudència més recent sobre l’eusquera, proposa avançar cap a un nou model i apunta la conveniència d’una iniciativa legislativa que situï el coneixement de les llengües oficials en l’accés a la funció pública dins uns nous paràmetres. En línies generals, proposa avançar cap a un model basat en dos eixos: d’una banda, generalitzar el coneixement de les dues llengües oficials en l’accés a la funció pública, segons el nivell adequat a les funcions del lloc de treball; de l’altra, habilitar les administracions públiques a introduir excepcions a aquesta regla general, exceptuant el coneixement de la llengua basca en llocs o convocatòries concrets. A la pràctica, el resultat d’aquesta proposta no diferiria de la vigent (en què les exigències lingüístiques es preveuen en determinats llocs de treball), però el fonament del sistema seria l’invers, ja que les administracions haurien de justificar el motiu de no exigir el coneixement de l’eusquera. La inversió dels paràmetres legals proposada és, a parer nostre, l’única via jurídicament sòlida per posar fre a la línia jurisprudencial que decreta sistemàticament la nul·litat de les convocatòries d’accés. Recent judicial rulings on language requirements set in Basque civil servant recruitment processes are laying bare the weakness of the legislative foundations underpinning the model for the language planning of the Basque language at local, regional and autonomous community level. With reference to case law, a closure of this model can be seen, whose benchmark is the Judgement of Spain’s Constitutional Court (STC) 85/2023, of 5 July (related to Law 2/2016, of 7 April, on the local institutions of the Basque Country) and the case law of Section One of the Contentious-Administrative Chamber of the High Court of the Basque Country (TSPV), which has systematically ruled that the requirement for knowledge of the Basque language in Basque civil service recruitment processes is disproportionate. The Basque language now finds itself at a new crossroads. This article analyses the most recent case law on Basque and posits a shift towards a new model, noting the advisability of a legislative initiative placing knowledge of official languages for accessing civil service jobs within a new framework. Generally speaking, it suggests moving to a model based on two core components: firstly, generalising knowledge of the two official languages for accessing civil service jobs, at a level suited to the functions of the position in question. Secondly, enabling public administrations to introduce exceptions to this general rule, exempting knowledge of Basque in specific positions or calls for applications. In practice, the outcome of this proposal would not differ from that currently in force (in which language requirements are foreseen for certain positions), but the basis of the system would be the opposite, as the authorities would have to justify the reason for not requiring knowledge of Basque. This proposed reversal of legal parameters is, in our view, the only legally robust way of putting an end to this line of jurisprudence that systematically rules that calls for applications for civil service positions are null and void. Euskal funtzio publikoan sartzeko hautaketa-prozeduretako hizkuntza-eskakizunei buruz eman berri diren epaiek agerian uzten ari dira toki-administrazioetan, foru-administrazioetan eta administrazio autonomikoan euskararen hizkuntza-normalizazioaren ereduaren zutabe diren arau-oinarrien ahultasuna. Jurisprudentzia kontuan hartuta, eredua itxi egin dela ikusten da. Eredu horren erreferentea uztailaren 5eko 85/2023 KAE da (Euskadiko Toki Erakundeei buruzko apirilaren 7ko 2/2016 Legeari buruzkoa), bai eta EAEANko administrazioarekiko auzien salako lehen ataleko jurisprudentzia ere. Jurisprudentzia horrek, sistematikoki, neurriz kanpokotzat jotzen du euskal enplegu publikora iristeko prozeduretan euskara jakitea eskatzea. Euskara bidegurutze berri baten aurrean dago. Lan honek euskarari buruzko jurisprudentzia berriena aztertzen du, eta eredu berri baterantz igarotzea proposatzen du, hizkuntza ofizialen ezagutza funtzio publikorako sarbidean parametro berri batzuen barruan kokatuko duen legegintza-ekimen baten komenigarritasuna azpimarratuz. Oro har, bi ardatzetan oinarritutako eredu baterantz igarotzea proposatzen da: alde batetik, funtzio publikoan sartzeko bi hizkuntza ofizialen ezagutza orokortzea proposatzen da, lanpostuaren eginkizunetarako maila egokian; eta, beste alde batetik, administrazio publikoak gaitzea arau orokor horren salbuespenak zehazteko, lanpostu edo deialdi jakin batzuetan euskara jakitea salbuetsita. Praktikan, proposamen horren emaitza ez litzateke gaur egun indarrean dagoenaren desberdina izango (hizkuntza-eskakizunak lanpostu jakin batzuei dagokienez aurreikusten baitira), baina sistemaren oinarria alderantzizkoa izango litzateke, eta, beraz, Administrazioek justifikatu egin beharko lukete euskara jakitea ez exijitzeko arrazoia. Hemen proposatzen den lege-parametroen inbertsioa da, gure ustez, sarbide deialdien deuseztasuna sistematikoki dekretatzen duen jurisprudentzia-lerroa geldiarazteko bide juridiko sendo bakarra.
Author	Urrutia Libarona, Iñigo
Author_xml	– sequence: 1 givenname: Iñigo surname: Urrutia Libarona fullname: Urrutia Libarona, Iñigo
BookMark	eNo9kc9OwzAMxiMEEgP2Apwqce5InGRNuSHEn0lIXOAcuYmLMko7EooE78SJR9iLkW2Iiy3Zn3-29R2x_X7oibFTwWfa1DWcx87PgpEz4KBnSkmxxybAhSyF0nKfTTgIKDXX80M2TSk0HOZ1JQyYCRuvu4LG9EIRC-qLbhNdHF1YoseLItJzpBTWP32xHGNIqzj6LAjYFZ9FP9IHpqLBRGnTXn_74HJhhRmWSf0QX7ELX-i2AE__q07YQYtdoulfPmZPN9ePV3fl_cPt4uryvnSgpSjrCrhrUc9J53tBiblCjuRb3QgEld9oK97IyuT_UCqoVJMzJ6iygCPKY7bYcf2AS7uK4RXjpx0w2G1hiM8W43twHVnJhalc44zXrWoabYznrfKkeU01kMmssx1rFYe3kdK7XQ5j7PP5VoKsTR6XdVbBTuXikFKk9n-r4Hbrls1u2eyW3bhlN27JX6LyjOI
ContentType	Journal Article
Copyright	Copyright Escola d'Administracio Publica de Catalunya 2025
Copyright_xml	– notice: Copyright Escola d'Administracio Publica de Catalunya 2025
DBID	AAYXX CITATION 7T9 DOA
DOI	10.58992/rld.i83.2025.4431
DatabaseName	CrossRef Linguistics and Language Behavior Abstracts (LLBA) DOAJ Directory of Open Access Journals
DatabaseTitle	CrossRef Linguistics and Language Behavior Abstracts (LLBA)
DatabaseTitleList	Linguistics and Language Behavior Abstracts (LLBA) CrossRef
Database_xml	– sequence: 1 dbid: DOA name: DOAJ Directory of Open Access Journals url: https://www.doaj.org/ sourceTypes: Open Website
DeliveryMethod	fulltext_linktorsrc
Discipline	Languages & Literatures Law
EISSN	2013-1453 0212-5056
EndPage	50
ExternalDocumentID	oai_doaj_org_article_30187cbc8d5f4bb588d0f4de509e92e8 10_58992_rld_i83_2025_4431
GroupedDBID	1XV 2VB AAYXX ADBBV ALMA_UNASSIGNED_HOLDINGS BCNDV CITATION EBS EJD GROUPED_DOAJ HEY KQ8 OK1 RNS ~Y0 7T9
ID	FETCH-LOGICAL-c2531-9720cfa56e597124164a0aedf5b1a24026f70b378212a34274b2a30e275b10aa3
IEDL.DBID	DOA
ISSN	0212-5056
IngestDate	Fri Oct 03 12:52:47 EDT 2025 Fri Nov 07 23:51:18 EST 2025 Sat Nov 29 07:48:54 EST 2025
IsDoiOpenAccess	true
IsOpenAccess	true
IsPeerReviewed	false
IsScholarly	true
Issue	83
Language	Spanish
License	https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
LinkModel	DirectLink
MergedId	FETCHMERGED-LOGICAL-c2531-9720cfa56e597124164a0aedf5b1a24026f70b378212a34274b2a30e275b10aa3
Notes	ObjectType-Article-1 SourceType-Scholarly Journals-1 ObjectType-Feature-2 content type line 14
OpenAccessLink	https://doaj.org/article/30187cbc8d5f4bb588d0f4de509e92e8
PQID	3239818739
PQPubID	2038621
PageCount	33
ParticipantIDs	doaj_primary_oai_doaj_org_article_30187cbc8d5f4bb588d0f4de509e92e8 proquest_journals_3239818739 crossref_primary_10_58992_rld_i83_2025_4431
PublicationCentury	2000
PublicationDate	2025-06-01
PublicationDateYYYYMMDD	2025-06-01
PublicationDate_xml	– month: 06 year: 2025 text: 2025-06-01 day: 01
PublicationDecade	2020
PublicationPlace	Barcelona
PublicationPlace_xml	– name: Barcelona
PublicationTitle	Revista de llengua i dret
PublicationYear	2025
Publisher	Escola d'Administracio Publica de Catalunya Escola d'Administració Pública de Catalunya
Publisher_xml	– name: Escola d'Administracio Publica de Catalunya – name: Escola d'Administració Pública de Catalunya
SSID	ssib026971828 ssj0000498125
Score	2.2332907
Snippet	Las recientes sentencias relativas a las exigencias lingüísticas en los procedimientos selectivos de acceso a la función pública vasca están poniendo en...
SourceID	doaj proquest crossref
SourceType	Open Website Aggregation Database Index Database
StartPage	18
SubjectTerms	Basque language Basque people Case law Civil service Closure cláusulas lingüísticas Constitutional courts derecho lingüístico equilibrio inexcusable euskera Exceptions Government employees Jurisprudence Knowledge Language planning Language policy Languages Law lengua propia lengua y acceso a la función pública Official languages Recruitment Rules Strength Tribunals & commissions
Title	El euskera en la encrucijada: regresión jurisprudencial y nuevas bases jurídicas para la normalización del euskera
URI	https://www.proquest.com/docview/3239818739 https://doaj.org/article/30187cbc8d5f4bb588d0f4de509e92e8
hasFullText	1
inHoldings	1
isFullTextHit
isPrint
journalDatabaseRights	– providerCode: PRVAON databaseName: DOAJ Directory of Open Access Journals customDbUrl: eissn: 2013-1453 dateEnd: 99991231 omitProxy: false ssIdentifier: ssj0000498125 issn: 0212-5056 databaseCode: DOA dateStart: 19830101 isFulltext: true titleUrlDefault: https://www.doaj.org/ providerName: Directory of Open Access Journals
link	http://cvtisr.summon.serialssolutions.com/2.0.0/link/0/eLvHCXMwrV3NTtwwELYqxKGXipYCSynyAfWCAol_NklvBYE4IMShlbhZY3si7bIKKGGR-lA99RF4sc44YQXqoZdeEslxbMsz9nxjjz8LcRA8wXBbYBYhmowZvbJKA2Q6eIIjUMS6bNJlE-XVVXVzU1-_uOqLY8IGeuCh44413xoXfKiibYz3tqpi3piIZOiwVpiO-RLqeeFMkSapaU1z7gis5wMOJkuW4hkVk_-T2R9O0FjyN9Rxt4hHs0qTu6jskTG6eGWlEpn_X3N1MkDnG-LdiBzlt6HF78UbaD-I7ctxvbGXX-TliiK53xTLs4XEZX9LKRJbueBnIEHO5hDhq-yQHe3Z0-9WzplH8L5jjkteP5c_ZbvER-glW7iePz_94t2cXjJPOJfUMtDleLCQCoi4quqj-HF-9v30IhvvWMiCouGX1aXKQwN2iuRZkK0n7wlywNhYXwDvvEybMveacEShQBvyYT29c1QlZcgB9JZYa-9a3BHSeGOhQsRpA6b2hSdkAsFXlAhQejsRh8996u4HKg1HLkiSgCMJOJKAYwk4lsBEnHC3r3IyDXZKIOVwo3K4fynHROw9C82NY7N3mikP6T9d7_6POj6Jt9zoIXxsT6w9dEv8LNbD48Os7_aTWv4BBSLniw
linkProvider	Directory of Open Access Journals
openUrl	ctx_ver=Z39.88-2004&ctx_enc=info%3Aofi%2Fenc%3AUTF-8&rfr_id=info%3Asid%2Fsummon.serialssolutions.com&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal&rft.genre=article&rft.atitle=El+euskera+en+la+encrucijada%3A+regresi%C3%B3n+jurisprudencial+y+nuevas+bases+jur%C3%ADdicas+para+la+normalizaci%C3%B3n+del+euskera&rft.jtitle=Revista+de+llengua+i+dret&rft.au=I%C3%B1igo+Urrutia+Libarona&rft.date=2025-06-01&rft.pub=Escola+d%27Administraci%C3%B3+P%C3%BAblica+de+Catalunya&rft.issn=0212-5056&rft.eissn=2013-1453&rft.issue=83&rft_id=info:doi/10.58992%2Frld.i83.2025.4431&rft.externalDBID=DOA&rft.externalDocID=oai_doaj_org_article_30187cbc8d5f4bb588d0f4de509e92e8
thumbnail_l	http://covers-cdn.summon.serialssolutions.com/index.aspx?isbn=/lc.gif&issn=0212-5056&client=summon
thumbnail_m	http://covers-cdn.summon.serialssolutions.com/index.aspx?isbn=/mc.gif&issn=0212-5056&client=summon
thumbnail_s	http://covers-cdn.summon.serialssolutions.com/index.aspx?isbn=/sc.gif&issn=0212-5056&client=summon