Les comunitats autònomes com a actores internacionals: la reformulació del seu espai a la recent legislació i jurisprudència constitucional

Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l’acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s’analitza en aquest treball. D’una banda, les lleis estatals 2/2014, de l’acció i del servei exterio...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
Veröffentlicht in:Revista d'estudis autonòmics i federals H. 26; S. 48 - 85
1. Verfasser: Ridao, Joan, 1967
Format: Journal Article
Sprache:Katalanisch
Veröffentlicht: Revista d'estudis autonòmics i federals 01.10.2017
Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya
Institut d'Estudis de l'Autogovern
Schlagworte:
acció exterior
Autonomous communities
CCAA
Comunitats autònomes
Constitutional jurisprudence
diplomàcia pública
Jurisprudència constitucional
Legislació
Legislation
relacions internacionals
tractats i acords internacionals
ISSN:1886-2632, 2014-8658, 1886-2632
Online-Zugang:Volltext
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l’acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s’analitza en aquest treball. D’una banda, les lleis estatals 2/2014, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, i 25/2014, sobre tractats i acords internacionals, van abordar una inèdita regulació integral de la qüestió, mentre que la Llei catalana 16/2014, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, va pretendre al seu torn un desenvolupament de les previsions estatutàries, en paral·lel amb la primera de les lleis esmentades. De l’altra, el Tribunal Constitucional, des de la STC 31/2010, ha anat ratificant i perfilant, en allò substancial, la seva doctrina plasmada en la rellevant STC 165/1994, amb pronunciaments com les STC 80/2012, 110/2012, 46/2015, 85/2016 i 228/2016. Amb tot, aquesta activitat normativa i interpretativa ha tingut lloc en un context polític en què la tendència predominant ha estat la racionalització de la despesa pública, i en el cas de l’Estat ha adquirit un fort component recentralitzador i preventiu davant les iniciatives en aquest àmbit procedents de les institucions catalanes, en un escenari marcat per les tensions provocades pel denominat “procés català”.
Bibliographie:2014-8658
1886-2632
Revista d'estudis autonòmics i federals; Núm. 26 (2017); 48-85
https://raco.cat/index.php/REAF/article/view/329189/419776
ISSN:1886-2632
2014-8658
1886-2632
DOI:10.2436/20.8080.01.20