Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2024. “Les dificultats del Govern balear per reorientar la política lingüística”
No està clar que la ruptura del pacte d’investidura, al mes de juliol, hagi de tenir conseqüències en matèria lingüística. Les al·lusions de la presidenta a la llengua catalana en el debat de política general són molt escasses i de poca importància, probablement per evitar un tema que li resulta inc...
Uložené v:
| Vydané v: | Revista de llengua i dret s. 326 - 339 |
|---|---|
| Hlavný autor: | |
| Médium: | Journal Article |
| Jazyk: | Catalan |
| Vydavateľské údaje: |
10.06.2025
|
| ISSN: | 0212-5056, 2013-1453 |
| On-line prístup: | Získať plný text |
| Tagy: |
Pridať tag
Žiadne tagy, Buďte prvý, kto otaguje tento záznam!
|
| Shrnutí: | No està clar que la ruptura del pacte d’investidura, al mes de juliol, hagi de tenir conseqüències en matèria lingüística. Les al·lusions de la presidenta a la llengua catalana en el debat de política general són molt escasses i de poca importància, probablement per evitar un tema que li resulta incòmode. Les discrepàncies posteriors entre el Partit Popular i Vox provoquen un lleu canvi en el posicionament de la formació majoritària, que intenta marcar distància en relació amb governs conservadors precedents. En el Parlament s’aproven diverses iniciatives a favor d’incentivar l’ús del català i de recuperar consensos lingüístics. Però aquest és un viratge frugal d’un govern debilitat, tot i que no gaire, que pot intentar mantenir de facto el suport parlamentari de l’extrema dreta. L’ambigüitat del partit majoritari no permet confirmar un trencament definitiu amb la formació ultraconservadora, que seria la passa prèvia cap a un canvi d’orientació en la política lingüística. Tot això, en un context social molt complex a causa del creixement demogràfic o els efectes del model turístic, i coincidint amb la crida als poders públics per part del Consell Social de la Llengua Catalana i del Consell d’Europa sobre els punts febles que segueixen afectant la situació de la llengua catalana a les Illes Balears.
It is not clear that the withdrawal in July 2024 of Vox’s support for the Popular Party’s Government of the Balearic Islands will have any impact on the issue of language. The Balearic president’s allusions to the Catalan language in the general policy debate were scant and of little importance, probably to avoid mention of a subject that is uncomfortable for her. Subsequent disagreements between the Popular Party and Vox led to a slight shift in the position of the former, the majority party, which tried to distance itself from previous conservative governments. In Parliament, several initiatives were passed fostering the use of Catalan and restoring consensus on language use. But this is a tiny shift from a government that has been weakened (albeit not too greatly) and that may try to conserve its de facto parliamentary support from the extreme-right Vox. This ambiguous position on the part of the Popular Party does not permit any confirmation of a definitive break with Vox, which would be the first step towards a change of direction in language policy. Additionally, all of this is taking place within a highly complex social context, due to both demographic growth and the effects of the islands’ tourism model, and coincides with the appeals to the public authorities made by the Social Council of the Catalan Language and the Council of Europe regarding the weaknesses that continue to affect the Catalan language’s situation in the Balearic Islands.
No está claro que la ruptura del pacto de investidura, en el mes de julio, vaya a tener consecuencias en materia lingüística. Las alusiones de la presidenta a la lengua catalana en el debate de política general son muy escasas y de poca importancia, probablemente para evitar un tema que le resulta incómodo. Las discrepancias posteriores entre el Partido Popular y Vox provocan un leve cambio en el posicionamiento de la formación mayoritaria, que intenta marcar distancias con relación a gobiernos conservadores precedentes. En el Parlamento se aprueban varias iniciativas a favor de incentivar el uso del catalán y de recuperar consensos lingüísticos. Pero este es un giro frugal de un gobierno debilitado, aunque no mucho, que puede intentar mantener de facto el apoyo parlamentario de la extrema derecha. La ambigüedad del partido mayoritario no permite confirmar una ruptura definitiva con la formación ultraconservadora, que sería el paso previo hacia un cambio de orientación en la política lingüística. Todo ello en un contexto social muy complejo a causa del crecimiento demográfico o los efectos del modelo turístico, y coincidiendo con la llamada a los poderes públicos por parte del Consejo Social de la Lengua Catalana y del Consejo de Europa sobre los puntos débiles que siguen afectando a la situación de la lengua catalana en las Islas Baleares. |
|---|---|
| ISSN: | 0212-5056 2013-1453 |
| DOI: | 10.58992/rld.i83.2025.4438 |