Un any de català al Congrés dels Diputats
L’actual XV legislatura ha començat amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del Reglament es va poder fer també en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la preside...
Gespeichert in:
| Veröffentlicht in: | Revista de llengua i dret H. 83; S. 295 - 303 |
|---|---|
| 1. Verfasser: | |
| Format: | Journal Article |
| Sprache: | Katalanisch Englisch |
| Veröffentlicht: |
Barcelona
Escola d'Administracio Publica de Catalunya
10.06.2025
|
| Schlagworte: | |
| ISSN: | 0212-5056, 2013-1453, 0212-5056 |
| Online-Zugang: | Volltext |
| Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
| Zusammenfassung: | L’actual XV legislatura ha començat amb la incorporació de l’ús de la llengua catalana i d’altres llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats. El debat previ a la reforma del Reglament es va poder fer també en aquestes llengües gràcies a la interpretació favorable de la presidenta de la cambra, que va exercir la funció de suplència del Reglament. Vist amb la perspectiva de més d’un any de funcionament d’aquesta reforma entenem que el resultat és positiu però s’ha d’acabar d’implementar en alguns aspectes, com ara poder presentar documents només en català o en les altres llengües oficials diferents del castellà. De moment, els diputats han de presentar els escrits en totes dues llengües. La previsió és que abans d’acabar l’any 2024 els diputats han de poder presentar escrits al Congrés únicament en català. En tot cas, en aquest treball es fa notar que l’ús del català al Congrés dels Diputats és més ampli que al Senat, amb la incoherència que això comporta si entenem que aquesta darrera cambra és definida com de representació territorial. També es compara amb el Parlament Europeu, on de moment el català no té caràcter oficial, tot i les pressions des del Govern espanyol, instigat pels partits catalans ERC i Junts. Aquest treball parteix de la constatació de l’absència d’una política lingüística plurilingüe a l’Estat espanyol, la qual s’expressa en les regulacions únicament deutores de l’aritmètica parlamentària, sense cap model estructural.
The current Spanish XV Legislature began with the introduction of the use of Catalan and other official languages in addition to Spanish in the Congress of Deputies. Debates prior to the reform of the Standing Orders could also be held in these languages, thanks to the favourable interpretation by the president of the house, who exercised her authority to substitute the Standing Orders. Seen from the perspective of more than a year of operation of this change, we understand that the result is positive but it is yet to be implemented in some aspects, such as being able to submit documents only in Catalan or in the other official languages different from Spanish. For now, deputies must submit documents in both languages. It is foreseen that before the end of 2024, deputies will be able to submit papers to Congress only in Catalan. In any case, this work notes that the use of Catalan in the Congress of Deputies is wider than in the Senate, with the inconsistency that this entails if we take into account that the latter house is defined as representing the territory. A comparison is also carried out with the European Parliament, where Catalan currently does not have official status, despite pressure from the Spanish Government, instigated by the Catalan political parties Esquerra Republicana and Junts per Catalunya. This work is based on the observation of the absence of a multilingual language policy in the Spanish State, which is instead expressed as regulations that are solely dependent on parliamentary arithmetic, without any structural model.
La actual XV legislatura ha empezado con la incorporación del uso de la lengua catalana y de otras lenguas oficiales diferentes del castellano en el Congreso de los Diputados. El debate previo a la reforma del Reglamento se pudo realizar también en estas lenguas gracias a la interpretación favorable de la presidenta de la cámara, que ejerció la función de suplencia del Reglamento. Visto con la perspectiva de más de un año de funcionamiento de esta reforma entendemos que el resultado es positivo, pero se tiene que acabar de implementar en algunos aspectos, como poder presentar documentos solo en catalán o en las otras lenguas oficiales diferentes del castellano. De momento, los diputados tienen que presentar los escritos en las dos lenguas. La previsión es que antes de acabar el año 2024 los diputados podrán presentar escritos al Congreso únicamente en catalán. En todo caso, en este trabajo se hace notar que el uso del catalán en el Congreso de los Diputados es más amplio que en el Senado, con la incoherencia que ello comporta si tenemos en cuenta que esta última cámara está definida como de representación territorial. También se compara con el Parlamento Europeo, donde de momento el catalán no tiene carácter oficial, pese a las presiones desde el Gobierno español, instigado por los partidos catalanes ERC y Junts. Este trabajo parte de la constatación de la ausencia de una política lingüística plurilingüe en el Estado español, la cual se expresa en las regulaciones únicamente deudoras de la aritmética parlamentaria, sin ningún modelo estructural. |
|---|---|
| Bibliographie: | ObjectType-Article-1 SourceType-Scholarly Journals-1 ObjectType-Feature-2 content type line 14 |
| ISSN: | 0212-5056 2013-1453 0212-5056 |
| DOI: | 10.58992/rld.i83.2025.4383 |