Llenguatge inclusiu: poder i discurs
Uložené v:
| Názov: | Llenguatge inclusiu: poder i discurs |
|---|---|
| Autori: | Gallardo Peres, Eulàlia |
| Prispievatelia: | Massip i Bonet, M. Àngels, 1957 |
| Zdroj: | Treballs Finals de Grau (TFG)-Filologia Catalana |
| Informácie o vydavateľovi: | 2025. |
| Rok vydania: | 2025 |
| Predmety: | Inclusive language, Política lingüística, Identitat de gènere, Gender identity, Catalan institutions, Linguistic policy, Bachelor's theses, Treballs de fi de grau, Institucions catalanes, Llenguatge inclusiu |
| Popis: | Aquest treball analitza críticament l’ús del llenguatge inclusiu a les institucions catalanes, identificant-ne les mancances, els límits normatius i les tensions entre usos socials reals i polítiques oficials. La hipòtesi central sosté que la resistència institucional al canvi lingüístic respon a una por simbòlica a la pèrdua de la llengua catalana, fet que pot provocar-ne la fossilització. El treball contrasta els discursos normatius amb propostes emergents, com el llenguatge no binari recollit a la Guia gramatical de llenguatge no-binari de Raig Verd, i reivindica una mirada interdisciplinària. S’hi argumenta que el llenguatge és una eina de justícia simbòlica i que les institucions han d’adaptar-se als canvis socials per garantir la vitalitat democràtica del català. Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2024-2025, Tutora: M. Àngels Massip i Bonet |
| Druh dokumentu: | Bachelor thesis |
| Popis súboru: | application/pdf |
| Jazyk: | Catalan; Valencian |
| Prístupová URL adresa: | https://hdl.handle.net/2445/223429 |
| Rights: | CC BY NC ND |
| Prístupové číslo: | edsair.od.......963..e4ba55e437100df49bf2b6078d20e268 |
| Databáza: | OpenAIRE |
Nájsť tento článok vo Web of Science | Abstrakt: | Aquest treball analitza críticament l’ús del llenguatge inclusiu a les institucions catalanes, identificant-ne les mancances, els límits normatius i les tensions entre usos socials reals i polítiques oficials. La hipòtesi central sosté que la resistència institucional al canvi lingüístic respon a una por simbòlica a la pèrdua de la llengua catalana, fet que pot provocar-ne la fossilització. El treball contrasta els discursos normatius amb propostes emergents, com el llenguatge no binari recollit a la Guia gramatical de llenguatge no-binari de Raig Verd, i reivindica una mirada interdisciplinària. S’hi argumenta que el llenguatge és una eina de justícia simbòlica i que les institucions han d’adaptar-se als canvis socials per garantir la vitalitat democràtica del català.<br />Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2024-2025, Tutora: M. Àngels Massip i Bonet |
|---|